Sheila Avilés: “No m’hagués imaginat mai donar aquest salt de qualitat en tant poc temps”

Només fa quatre anys que es va iniciar en les curses per muntanya i en la seva segona temporada en el Circuit Mundial s’ha proclamat campiona del Món. Després d’aconseguir fer realitat un dels seus somnis, Sheila Avilés té molt clar quin és el seu objectiu: “Seguir creixent, aprenent, mantenir-me sòlida i demostrar-me que puc continuar treballant i millorant en molts aspectes”.

Moltes felicitats per aquest títol de la Copa del Món de curses per muntanya. Què significa per a tu?

Per a mi és un somni fet realitat. Fa molt poc temps que vaig començar a fer trails i sí que tenia com a objectiu ser campiona del Món algun dia, però m’he sorprès perquè no pensava que seria tan aviat. Només fa un any que vaig apostar per dedicar-me més professionalment a aquest esport i aconseguir aquest títol és un somni, estic molt feliç.

trail-261A més no ha estat fàcil arribar fins aquí, ja que vas estar uns mesos lesionada. Quina valoració fas de la temporada?

Molt bona! He tingut moments una mica durs, perquè he passat per tot tipus de tràmits; vaig fer molt bona cursa a Zegama, però, desgraciadament, després vaig quedar-me un mes sense poder córrer per una lesió. Van ser moments difícils, però gràcies a totes les persones que han estat al meu costat recolzant-me ha sigut molt més fàcil de portar; no he perdut en cap moment la motivació i les ganes de lluitar, i això és el que ha fet que hagi pogut aconseguir tots els objectius i arribar forta a les curses que havíem planificat.

T’havies arribat a plantejar lluitar pel títol a principi de temporada?

La veritat és que no, no m’ho hagués imaginat mai. De fet, a principi de temporada no sabia si faria Copa del Món perquè volia fer Copa Espanya, però per culpa de les lesions em vaig haver de saltar algunes curses i ja no podia seguir el circuit. Llavors, amb el tercer lloc a Zegama vam veure que podíem enfocar-ho d’una altra forma, que podíem estar lluitant en la Copa del Món, però no ens haguéssim imaginat mai que la guanyaria, ni tan sols que estaríem lluitant pel podi.

Quina ha estat la prova més dura?

La més dura per a mi ha estat la de Limone, l’última de la temporada, perquè va fer molta calor, és una cursa amb pocs quilòmetres i bastant desnivell, i per la data. El fet que estigui col·locada a mitjans d’octubre fa que sigui més dura encara perquè has hagut de mantenir la forma durant tota la temporada; ara ja arribem amb les forces justes i potser és la que costa una mica més d’intentar estar al nivell.

I en la que més vas gaudir?

Sense dubte, la de Zegama. No l’havia corregut mai, era la meva primera marató i a més va fer bon temps, no hi havia gaire fang i vaig gaudir molt més. Va ser increïble! Amb tota la gent que hi havia allà animant no et dóna la sensació que estiguis corrent una marató, els quilòmetres se’t passen volant i és una cursa espectacular. Si puc tornar-la a córrer, ho faré.

Com et vas iniciar en les curses per muntanya?

Jo feia atletisme i va arribar un punt que estava una mica cansada de lluitar contínuament contrarellotge. Quan vaig deixar l’atletisme un amic em va dir que potser se’m donarien bé les curses per muntanya i que provés. Em va ensenyar, vam anar a córrer alguns dies i la veritat és que em va enganxar moltíssim. Jo volia començar com a hobbie, fer-ho per desconnectar, per fer una mica vida saludable, però a la mínima em vaig enganxar, ja vaig veure que se’m donava mig bé, i ja vaig començar a competir en curses i a prendre-m’ho en serio. Soc molt competitiva i a la mínima que em poso un dorsal no puc anar a passar l’estona.

T’esperaves arribar fins on has arribat en tan poc temps?

Sí que tenia plena confiança en mi, en que podia fer les coses bé i estar davant, però no m’hagués imaginat mai donar aquest salt de qualitat en tan poc temps. Aquest era el meu quart any en curses per muntanya i el segon en el Circuit Mundial. Va ser l’any passat quan vaig deixar de treballar i el meu entrenador i jo vam apostar fort, vam pensar “ho intentem a veure què passa”. I la veritat és que ha sortit molt bé!

trail-325I ara quins objectius et marques?

Jo vull continuar treballant. El fet que hagi quedat campiona del Món no significa que ho sigui sempre. L’esport està creixent constantment i cada cop hi ha més rivals, més noies per sort. L’únic que vull fer és millorar jo mateixa, seguir creixent, aprenent, mantenir-me sòlida i demostrar-me que puc continuar treballant i millorant en molts aspectes. Per exemple, la pujada la puc millorar, el tema de l’alimentació en cursa, adaptar-me una mica més a la distància de marató que encara pateixo bastant. Hi ha punts a treballar encara.

Tens algun referent en el món de les curses per muntanya?

Sí que tinc varies companyes de les curses per muntanya que les tenia molt idolatrades, perquè per a mi són gent que ha fet les coses molt bé, com per exemple Laura Orgué, Maite Maiora o Emelie Forsberg. Són gent que no només cal veure en els seus resultats que han destacat any rere any i es mantenen a dalt, sinó que una de les coses que sobretot admiro d’elles és la forma que tenen de transmetre valors i la passió que tenen per la muntanya. A part de corredores també són grans persones i és el que m’agrada d’elles.

Una de les teves rivals per aquest títol era Laura Orgué. Com ha estat això de lluitar pel títol amb una persona que tu veies com un referent a seguir?

Ha sigut impressionant, perquè realment penso que la Laura és una gran atleta. L’any passat ho va demostrar i aquest any també. Va tenir mala sort aquesta última cursa perquè no li va anar bé; podria haver guanyat tant ella com jo, ens ho jugàvem tot. És molt gratificant saber que amb constància i amb treball pots estar corrent al costa d’aquestes grans atletes.

Què t’aporta aquest esport?

A mi les curses per muntanya m’omplen perquè és la meva passió; des de sempre m’ha encantat córrer i em torna una mica la nena que porto dins, em recorda a la meva infantesa. M’agraden perquè és quan trobo el meu moment per desconnectar; amb els entrenaments gaudeixo molt i intento organitzar-me una mica la meva vida. Sense l’esport o sense el córrer no seria la mateixa Sheila; ho necessito de veritat.

Cada vegada hi ha més adeptes a les curses per muntanya. A què creus que és degut?

Crec que és una mica un conjunt de moltes coses. Els mitjans de comunicació i les marques estan apostant una mica més pel trail, i això fa que hi hagi més visibilitat. A part de que enganxa molt; el fet de combinar el córrer amb la natura no ho tenen tots els esports.  És un luxe poder estar corrent o caminant per zones impressionants, on hi ha paisatges que et posen els pels de punta.

Entrevista al Mundo Deportivo