Mireia Lapuerta: “L’objectiu és anar agafant rodatge en competicions sènior”

Amb només 18 anys, Mireia Lapuerta ja s’ha convertit en l’esportista amb millor palmarès de la història del judo català. La del Masnou va ser campiona d’Europa cadet el 2016, número 1 del rànquing mundial júnior en -44 kg, i ha aconseguit vàries medalles internacionals en cadet i júnior. Ara, en -48 kg i encara en categoria júnior, acaba d’aconseguir la seva primera medalla internacional en categoria absoluta, el bronze a la Copa d’Europa de Màlaga.

Moltes felicitats aquesta medalla, primera internacional com a absoluta. Quina valoració fas?

Molt positiva. L’any passat ja vaig competir aquí i se’m va escapar el bronze. Aquest any venia més preparada físicament, havia pujat de pes i em vaig notar molt bé. Llàstima de les semifinals, però per la resta la competició va anar molt bé.

EJU-Junior-European-Judo-Cup-Lignano-2017-04-08-Emanuele-Di-Feliciantonio-233546Quin nivell et vas trobar a Màlaga?

Hi havia un nivell bastant alt en el meu pes. Hi havia medallistes internacionals amb molta experiència; la mitjana d’edat de les judokes a les quals em vaig enfrontar era de 27 anys, però se’m va donar bastant bé.

Fa només un any que et vas proclamar campiona d’Europa cadet. T’esperaves que la medalla absoluta arribaria tan aviat?

No, per mi ha estat una sorpresa. Però vas entrenant dia a dia i el nivell va pujant encara que no te n’adonis. Jo vaig començar en categoria júnior i el meu entrenador em va proposar provar en sènior a veure que tal se’m donava i la veritat que bastant bé.

T’has convertit en l’esportista amb millor palmarès de tota la història del judo català. Què significa això per a tu?

Em fa molta il·lusió, tot i que crec que encara no soc gaire conscient. Tots competim amb l’objectiu de guanyar, però quan gires una mica el cap i mires enrere te n’adones que el que estem fent és molt gran.

Quins són els teus propers objectius?

La setmana que ve tinc una Copa d’Espanya en categoria júnior, a veure si guanyo i em classifico per al rànquing espanyol del Campionat d’Espanya. A banda d’això, el meu objectiu és anar fent copes internacionals en categoria júnior i acabar l’any entre les tres primeres del rànquing mundial. I en categoria sènior, intentar començar a guanyar punts per entrar al rànquing internacional. L’objectiu és anar agafant rodatge en competicions sèniors mentre sóc júnior per quan doni el salt definitiu a sènior d’aquí dos anys estar totalment adaptada a la categoria.

I més a llarg termini, et marques algun objectiu?

Anem dia a dia, però, com qualsevol esportista, la gran fita a la que tothom vol arribar algun dia són uns Jocs Olímpics. És més un somni, però sí, m’agradaria arribar a unes Olimpíades.

Et veus a Tòquio 2020?

Ho veig encara molt proper. Veig que no em falta gaire per estar al nivell de les millors, físicament ja em queda poc per poder aguantar els combats bé amb qualsevol, però per a Tòquio només queden dos anys i mig i és molt difícil arribar. Però sinó, a París 2024.

El judo t’ha donat la possibilitat de viatjar i conèixer judokes d’altres països. Com es viu el judo fora de les nostres fronteres?

Bastant més professional que aquí. A la meva edat ja hi ha equips internacionals concentrats permanentment tot l’any, subvencionats i que no s’han de pagar les copes; guanyen diners quan competeixen, mentre que nosaltres en perdem per falta d’ajudes i de patrocinadors.

EJU-Junior-European-Judo-Cup-Lignano-2017-04-08-Emanuele-Di-Feliciantonio-233552Com et descriuries dins del tatami?

Mentalment forta. Encara que sàpiga que l’altra rival és forta, té bons resultats o una tècnica que em pot fer mal, sempre intento pensar en el que puc fer jo, no en el que em poden fer. Intento anar sempre a per totes, inclús si vaig perdent. I físicament crec que soc molt ràpida.

Com i quan et vas iniciar en el món del judo?

Vaig començar als sis anys a l’escola com una extraescolar; unes amigues de classe en feien, vaig anar a veure si m’agradava i la veritat que vaig trobar un clima molt bo. Actualment segueixo amb el mateix entrenador, tenim un objectiu en comú tots dos, i amb el mateix club, amb el qual estic molt a gust.

Com t’ho fas per combinar-t’ho amb els estudis?

Estic cursant primer curs d’Administració i Direcció d’Empreses i ho estic fent de manera parcial, he decidit fer la carrera en més anys per poder entrenar i compaginar-ho millor. Aquest primer semestre m’he matriculat de tres assignatures i al segon semestre de dues. Al matí estudio, acabo a les 11 h i vaig al gimnàs dues hores a fer peses, i després a la tarda entreno de 18 a 21.30 h cada dia.

Què t’aporta el judo?

Moltíssimes coses. Des de valors com el sacrifici, la constància, la perseverança, el saber estar, etc., fins a experiències inoblidables,  viatjar molt, conèixer noves cultures i sobretot nova gent. Això m’ha fet saber moure’m pel món i madurar.

Tens algun referent dins el món del judo?

Hi ha una noia a 52 kg de Kosovo, Majlinda Kelmendi, que té una tècnica molt semblant a la meva i la veritat que veient-la competir puc aprendre moltíssim d’ella. I també pel que ha hagut de viure, ha viscut la guerra de Kosovo, no el reconeixien com a país i no podia competir als Jocs Olímpics; ara ja l’han reconegut, és campiona del Món i campiona olímpica, i ha estat la primera dona de Kosovo que ha guanyat un or olímpic. Per tot el que ha hagut de viure, pels seus resultats i pel seu judo, és un referent per a mi.

Entrevista al Mundo Deportivo