Lluís Domingo: “Des que es va crear l’Escola Catalana d’Espeleologia el nombre d’accidents és mínim”

Creada l’any 1982, la Federació Catalana d’Espeleologia, que compta actualment amb 1.500 federats i 60 clubs, és una de les més noves al nostre país. Amb una Escola d’Espeleologia i un grup de socors que els hi està donant molt bons resultats, ara es vol arribar als més petits i que coneguin aquest esport que té com a objectiu descobrir i explorar el món subterrani. Ens ho explica el president de la Federació Catalana d’Espeleologia, Lluís Domingo.

Per aquells que no coneixen l’espeleologia, ens pot explicar en què consisteix?

L’espeleologia és un esport ciència, el qual el seu origen era la investigació científica de les cavitats, de les coves. Avui en dia és un esport en el qual la gent baixa als avencs i descobreix el món subterrani de forma lúdica, però també per explorar llocs encara mai descoberts per l’home.

Quines diferents modalitats existeixen dins l’espeleologia?

A la federació d’espeleologia bàsicament tenim tres disciplines: l’espeleologia, el descens de canyons i engorjats i l’espeleobusseig. L’espeleologia, com dèiem, és la descoberta del món subterrani, la seva profunditat o seguir el riu subterrani per saber fins on arriba. El descens de canyons és la disciplina de seguir el curs de l’aigua però ja dins els canons, els engorjats i els barrancs, i actualment és una pràctica molt lúdica. I l’espeleobusseig és quan la cavitat està negada d’aigua i amb els mitjans d’escafandrisme, el busseig, es fan investigacions o es visita la cavitat.

Quines són les característiques bàsiques que ha de tenir una persona per practicar l’espeleologia?

Per practicar l’espeleologia no es necessiten unes condicions especials. Sí que és veritat que s’ha de tenir una bona condició física, perquè és un esport en què la demanda física és quan s’ha de sortir, perquè s’ha de remuntar per la corda. És un esport més aviat de resistència sense necessitat d’unes condicions físiques especials. I a mesura que es va practicant i es té més tècnica es pot baixar a més profunditat i fer més hores d’activitat.

Quins consells donaria a la gent que es vol iniciar en aquesta disciplina?

Tot aquell que es vulgui iniciar en l’espeleologia jo li recomanaria anar a un club d’espeleologia o a un centre excursionista que tingui una secció d’espeleologia, on es fan cursos d’iniciació, normalment d’unes 60 hores, en els quals ensenyen la tècnica per poder progressar amb seguretat pel món subterrani.

Què és l’Espeleosocors Català?

L’espeleologia i el descens de canyons es practica en espais naturals. Aquests espais, al ser confinats, implica que són d’accés, no direm complicat, però si que demana moltes hores. Si algú es fa mal es necessiten tècniques especials per poder anar a rescatar la persona i treure-la amb una llitera a la superfície. El grup de socors és un grup de la federació format actualment per unes 10 persones, tot i que en un futur serà més ampli, i està per donar suport si així ho demanen els bombers. Aquest grup té la competència tècnica per poder donar suport i ajudar si hi ha algun accident, com va passar fa dos anys a la Cova Cuberes. Si a qualsevol punt de l’Estat Espanyol o de l’estranger fes falta gent per rescatar una persona ferida dins d’una cavitat es podria desplaçar per ajudar i col·laborar. Aquest grup de socors són

federats formats per nosaltres mateixos a través de l’Escola Catalana d’Espeleologia de la federació, amb anys d’experiència en el món de l’espeleologia i que formen part d’aquest grup de forma totalment desinteressada i voluntària.

La modalitat competitiva en espeleologia és les Tècniques de progressió vertical. En que consisteix?

Les tècniques de progressió vertical són les tècniques que fem servir per pujar i baixar per corda dins d’una cavitat i que han derivat a la competició. En un circuit, ja sigui un rocòdrom o una paret vertical exterior, s’hi fan diferents proves que formen part de la competició: resistència, velocitat, circuit tècnic o simular una persona penjada d’una corda que està ferida. Totes aquestes proves les anomenem tècniques de progressió vertical.

També compteu amb l’Escola Catalana d’Espeleologia. Quins són els seus objectius?

L’escola, que és més antiga que la pròpia federació, es va crear als anys 70 i des de sempre ha intentat donar formació als espeleòlegs perquè tinguin un nivell més elevat i minimitzar la possibilitat d’accidents a Catalunya. Des que es va crear l’escola el nombre d’accidents és mínim, es poden comptar amb els dits d’una mà; i això és gràcies a la tasca formativa que es fa des de la federació i l’escola per augmentar la capacitat tècnica dels federats. Els clubs s’encarreguen de la part d’iniciació i després l’escola s’encarrega dels cursos de perfeccionament, de formar els iniciadors de club, de temes de logística a l’hora de fer una expedició, cursos d’equipaments i també de la part més científica, com la bioespeleologia, la hidrogeologia, etc.

A banda també feu activitats per a nens i nenes. Com es poden començar a introduir els més petits en aquest món?

A partir dels 6 o 7 anys els nens i nenes ja es poden posar un arnés i penjar-se d’una corda. Nosaltres el que fem és introduir-los en les tècniques de ràpel i de remuntar per corda. D’aquesta manera, des de petits ja poden practicar perfectament l’espeleologia; primer acompanyats i supervisats, però són tècniques que s’aprenen molt fàcilment.

Teniu algun tipus de programa per introduir l’espeleologia als més petits?

Aquest any hem engegat per primera vegada un pla de descoberta espeleològica de cara a infants que potser la família no està tan relacionada amb el món de la muntanya. Tenim un parell de projectes per fer descobrir l’espeleologia a les escoles.

Quins són els reptes més immediats de la Federació Catalana d’Espeleologia?

Actualment, a part del que seria la descoberta per als nens i nenes, tenim engegats dos programes de reequipament de les cavitats i dels canyons catalans per fer-los encara més segurs. Ens agradaria treure l’estigma de que el nostre esport és un esport de risc i que la gent el vegi com el que és, un esport lúdic i segur.

Entrevista al Mundo Deportivo