Josep Sanchís: “En dones hi ha hagut un augment de llicències en els últims anys”

Amb 15 medalles d’or als darrers Campionats d’Espanya, la lluita catalana es troba al més alt a nivell estatal. Ara l’objectiu és seguir creixent també a nivell internacional. Per això, des de la Federació Catalana de Lluita és fa el màxim possible per promocionar aquest esport, especialment entre els més petits. Ens ho explica el president de la Federació Catalana, Josep Sanchís.

Quines són les diferents modalitats que existeixen en la lluita?

La Federació Catalana de Lluita té tres disciplines, que són la lliure olímpica, la grecoromana i el sambo. Les dues primeres són olímpiques; a més, la grecoromana és el segon esport olímpic més antic per darrere de l’atletisme.

Com es treballa amb la base des de la federació?

Actualment tenim dotze clubs, deu a la província de Barcelona i dos a la província de Tarragona. Ara s’està expandint l’esport escolar i ens estem introduint a les escoles, però ens està costant una mica perquè de moment s’està fent directament a través dels AMPAS, les escoles i el Consell Català de l’Esport, i ens aniria molt bé que les federacions ho poguéssim delegar als clubs. A Sant Adrià ja s’està fent i els clubs estan entrant a les escoles. Com que el nostre esport està reconegut perquè sigui esport escolar, entrant a les escoles seria una manera de que els més petits es comencessin a introduir en el món de la lluita.

Esportivament, en quina situació es troba la lluita catalana actualment?

En lluita olímpica és la primera d’Espanya, en grecoromana estem entre les tres primeres, i en juniors i cadets estem entre els cinc primers. A més, en els darrers Campionats d’Espanya el 2016 vam aconseguir 15 medalles d’ors entre totes les categories, a més de les nombroses medalles de plata i de bronze. L’únic problema és que potser no podem enviar tants esportistes com altres Comunitats Autònomes com Andalusia, Madrid o Galícia. Al darrer Campionat d’Espanya escolar per exemple vam enviar 10 lluitadors i tres es van proclamar campions, en canvi altes comunitats potser enviaven 35 o 40 esportistes.

I a nivell internacional?

A nivell internacional l’únic representant espanyol que vam tenir als darrers Jocs Olímpics a Rio de Janeiro va ser Taimuraz Friev. No va aconseguir medalla, però és que en el primer combat que va perdre li va tocar contra qui després va aconseguir la medalla de bronze. Friev està federat amb la nostra federació, però s’està entrenant en un centre d’alt rendiment a Rússia, ja que allà pot entrenar amb gent del seu nivell. El nostre problema és que tenim 12 esportistes becats al CAR de Sant Cugat, però cadascú d’un pes diferent i ens trobem que potser un de 90 kg ha d’entrenar amb un de 65. El que ens aniria molt bé es poder signar un conveni per exemple amb el CAR de Madrid, el CAR d’Alemanya o el CAR de França perquè un mes poguéssim anar allà a entrenar i que el mes següent vinguessin ells aquí. D’aquesta manera podrien entrenar amb gent del seu nivell. Nosaltres intentem promocionar molt la lluita a Catalunya, però si no van al Campionat d’Espanya i puntuen, difícilment podran anar a competir a l’estranger.

foto entrevista de la setmanaAmb quants federats compteu actualment?

Esperem tancar el 2017 amb un total de 571 llicències. En dones, per exemple, hi ha hagut un augment en número de llicències en els últims temps. Fa molts anys vam tenir una noia i ara aquest 2017 tenim previst arribar a les 47 lluitadores. Fa dues setmanes es va disputar el Campionat de Catalunya i ja hi van participar deu noies, i als darrers Campionats d’Espanya disputats a Oviedo les lluitadores catalanes van aconseguir dues medalles de plata i una de bronze.

Potser és un esport que costa que s’hi apuntin dones. Com treballeu en aquest sentit?

Els nostres clubs estan dirigits per entrenadors de primera que tots han sigut campions d’Espanya i normalment ja coneixen a les lluitadores. Quan hi ha noies bones lluiten entre elles, però de vegades també lluiten amb nois. Si una noia vol venir a fer lluita no vol dir que no podrà entrenar, sempre podrà entrenar, encara que sigui amb nois d’un pes més baix.

Com veu el futur de la lluita catalana?

Tenim lluitadors molt bons, però ens trobem amb el problema que hem comentat abans, que no poden entrenar amb gent del seu nivell. Ara tenim un molt bo que està a 97 kg, i el segon està a 85 kg, i 12 kilos de diferència es noten molt.

Els esports de combat de vegades tenen una imatge negativa. Com es combat aquesta imatge?

La lluita és un esport que té més de 170 claus diferents i cada combat està controlat per 5 persones. El lluitador que fa una clau per fer mal queda desqualificat automàticament. A la lluita està prohibit fer mal. Clar que et pots fer mal, perquè et pots torçar un braç, un dit o el que sigui, però els àrbitres això ho controlen molt i si algú va amb mala intenció se’l sanciona i al tercer avís perd el combat.

Quins són els reptes més immediats de la Federació Catalana de Lluita?

Ara farem una reestructuració a la federació perquè necessitem patrocinadors que ens puguin finançar. Nosaltres ja cobrem la llicència a un preu molt baix, però no la podem pujar perquè aleshores no tindríem ni la meitat de llicències que tenim ara. Per tant, l’única sortida per poder finançar-nos és a través de sponsors que ens patrocinin tornejos i campionats. A canvi de publicitat ells ens cobririen els costos d’àrbitres, preparadors, muntadors, etc. De moment ens han ofert estar presents a l’Arnold Classic Europe, que tindrà lloc del 22 al 24 de setembre a la Fira de Barcelona, i on estarà l’Arnold Schwarzenegger. Allà muntarem dos tapissos i tindrem 12 esportistes amb dos tècnics per promocionar la lluita. Dins de les nostres possibilitats estem promocionant la lluita, però som una federació completament amateur. Per altra banda, hem demanat també al Consell Català de l’Esport incloure la disciplina personal policial dins la nostra federació.

Entrevista al Mundo Deportivo