Josep Maria Corona: “Sempre hem tingut columbòfils de primer nivell”

Catalunya ha estat el bressol de la columbofília estatal. El primer club columbòfil es va fundar a Barcelona, i la Solta Internacional de Barcelona se celebra a la capital catalana des del 1907. D’aquesta competició, que es disputa el proper 7 de juliol, així com d’altres temes de la columbofília catalana ens parla el president de la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers, Josep Maria Corona.

Què és la columbofília?

La columbofília són les curses de coloms missatgers, però tenen una particularitat molt especial, i és que la meta està situada a casa de cadascú. Això condiciona molt, perquè no és una competició en igualtat de condicions, però nosaltres intentem buscar la manera que aquestes condicions siguin el màxim d’iguals possibles. Els concursos es divideixen en tres modalitats: velocitat, que va de 100 a 300 km; mig fons, de 300 a 500 km; i fons, de 500 a 700 km. A banda d’això estan les competicions de més de 700 km, que alguns països les engloben dins la modalitat de fons i d’altres tenen la modalitat de gran fons, com és el cas de Catalunya. Per fer les classificacions, com la meta està a diferents llocs, valorem la distància que té cadascú des del lloc on es fa la solta fins el seu colomar i es compara amb el temps per treure una velocitat. D’aquesta manera calculem els metres per minut i guanya el colom que corre més.

Com funciona una competició de coloms missatgers?

Hi ha diferents clubs per Catalunya. Els socis porten els seus coloms al club corresponent i allà es disposa d’uns programes informàtics preparats especialment per això. S’inscriu al colom en una competició determinada i es relaciona el propietari del colom, on té situat el colomar, l’anella del colom, la matrícula per identificar-lo i el xip que porta associat a l’anella de niu, que serveix per verificar la comprovació. El dia de la competició es deixen anar tots els coloms junts i, a mida que van arribant a cada colomar, hi ha unes entrades especials que estan connectades amb un petit ordinador que té cada soci i quan el colom trepitja aquesta entrada transmet a aquest ordinador el número de colom, de quin concurs ve, el propietari i el dia i hora exacte d’arribada. Una vegada s’ha acabat el concurs, que té una durada variable en funció de la modalitat, les dades d’aquest petit ordinador es passen al programa informàtic de cada club i d’aquí al programa central de la federació, des del qual s’estableixen les classificacions.

2 - Reconeiximent a FCCCMLa competició més important que organitzeu és la Solta Internacional de Barcelona, que se celebra el proper 7 de juliol. Ens pot explicar una mica la història d’aquesta competició?

Aquesta competició s’organitza el primer divendres de juliol des de l’any 1907 i des de llavors només s’ha deixat de fer quan hi ha hagut conflictes bèl·lics. Es tracta de l’aviada més important del món de coloms missatgers; ve gent d’Amèrica o d’Àsia a veure el concurs. Per un columbòfil veure la solta de Barcelona és com poder anar a veure uns Jocs Olímpics o un Campionat del Món de futbol. Es tracta d’una competició de gran fons i per poder participar exigeixen una distància mínima de 900 km. Normalment hi participa Polònia, que tenen una distància d’entre 1.600 i 1.800 km. És una autèntica proesa veure com aquests animals fan aquestes distàncies.

Quants dies triguen en fer aquestes distàncies?

Normalment aquestes distàncies abans del tercer o quart dia no acostumen a tenir res. El Club belga Cureghem Centre, responsable màxim de l’organització, a fi i efecte d’evitar que arribin coloms el mateix dia de la solta, procuren deixar anar els coloms una mica més tard, perquè si els deixen anar molt d’hora els tenen el mateix dia, i això causa problemes. No és el mateix que entrin el mateix dia que entrin el dia següent; a la nit s’han de buscar lloc per dormir i poden passar moltes coses. A més hi ha unes hores de neutralització i si el colom aixeca abans o després d’aquest període de neutralització pot sortir beneficiat o perjudicat.

Quina és la previsió de participació per a aquesta edició?

Al voltant d’uns 20.000 coloms. Acostumen a participar coloms de Gran Bretanya, França, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Luxemburg i Polònia, tot i que de vegades també venen de Romania o Bulgària. En els últims anys ens hem trobat que hi ha hagut una baixada de la participació. Abans hi participaven entre 25.000 i 30.000 coloms i ara està entre 20.000 i 25.000. Això és degut a problemes d’orientació que ens estem trobant a nivell mundial, que fa que molts coloms es perdin i que la gent sigui més conservadora a l’hora d’enviar-los a una competició.

Com ha evolucionat aquest esport al llarg dels anys?

Jo, que tinc llicència des del 1959, he pogut veure l’evolució d’aquest esport i diria que el seu desenvolupament va contrari al nivell del país. Als anys 50 només a Barcelona capital hi havia més de 500 colomars; avui dia si hi ha 20 o 25 ja serien molts. El tema urbanístic ens ha perjudicat molt, perquè ara és impossible tenir un colomar en un bloc de pisos. Abans molta gent tenia coloms a casa seva, ara es necessiten unes condicions especials per tenir-ne.

Fins l’últim moment no estava clara la data degut a la grip aviària. Com ha afectat aquesta problemàtica a les vostres competicions?

Degut a la grip aviària a Bèlgica tenien prohibit deixar anar els coloms en el mateix colomar i fins el mes de març no es va aixecar aquesta prohibició. Després, només es podien deixar anar els coloms una hora abans de la posta de sol, abans estava prohibit, i això escurçava el temps de preparació i s’endarreria tot. Tot això va crear una sèrie de problemes que inclús ens vam plantejar suspendre la Solta Internacional de Barcelona. Finalment, fa un parell de setmanes es van aixecar aquestes prohibicions i ara ja es poden deixar anar els coloms de tot arreu sense limitacions.

Quin és el nivell dels participants catalans quan surten a competir fora?

Catalunya va ser el bressol de la columbofília a Espanya; el primer club que es va fundar va ser el Reial Club Columbòfil de Catalunya el 16 de febrer de 1890. Sempre hem tingut columbòfils de primer nivell i això ho hem anat mantenint al llarg del temps. Que Catalunya sigui campiona d’Espanya per federacions no és cap novetat. Inclús l’any passat, després d’algunes dificultats que vam tenir i que alguns clubs organitzaven competicions privades i no participaven amb la federació, vam quedar subcampions d’Espanya. I aquest any, tot i que encara no ha acabat la competició, estem situats en una bona posició. Encara que siguem menys, a l’hora de la veritat la Federació Catalana sempre està a primera fila.

Quins són els reptes més immediats de la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers?

Ens hem marcat tres objectius. El primer és seguir en la primera línia de la columbofília estatal. El segon és intentar involucrar diferents federacions internacionals per fer competicions en les que el que compta sigui l’homologació d’un rècord determinat, com en l’atletisme o la natació. La idea és poder fer unes competicions amb distàncies semblants. Les condicions atmosfèriques no serien les mateixes a tot arreu, però es marcarien uns paràmetres pel que fa a les distàncies i per poder comparar els resultats. De moment estem treballant en aquest tema amb alguns clubs adscrits a la federació francesa i ja tenim alguna cosa en marxa. I per últim, volem buscar la manera d’abaratir costos. Com passa en tots els esports amb animals, els coloms s’han de mantenir tot l’any; les despeses no només són durant la competició. Aquest és un objectiu a curt termini, intentarem que sigui de cara a la propera temporada per tal que la gent pugui participar molt més, ja que molts són gent jubilada que els seus mitjans econòmics no són molt elevats. Aleshores voldríem, d’alguna manera, poder ajudar-los per seguir mantenint aquest nivell competitiu.

Entrevista al Mundo Deportivo