Joan Pahisa: “Les aficions no es trien, es porten dins”

Team EuropeEl passat estiu vas participar en els Jocs Mundials per a gent de talla baixa. Quins records tens d’aquells dies?

En guardo uns molt bon records, tant a nivell esportiu com a nivell personal van ser una gran experiència. Des dels últims jocs als que vaig participar, fa 8 anys a França, no havia tingut l’oportunitat de jugar a esports d’equip. Era el que més il·lusió em feia i és amb el que em quedo, per sobre de les medalles que he guanyat. Aquesta vegada, amb altres països europeus, vam formar el Team Europe i la química entre nosaltres va superar totes les espectatives.

Tot i que practiques diferents esports, la teva passió és el bàsquet. D’on et ve aquesta afició?

Ja des de petit he sigut un apassionat del bàsquet. El meu pare hi havia jugat i suposo que a casa sempre ho havia viscut. A primària jugava a l’equip de l’escola, fins que els altres nens ja havien crescut massa per mi. O potser és que jo havia crescut massa poc! Crec que les aficions no es trien, sinó que es porten dins.

Quins problemes t’has trobat a l’hora de practicar el teu esport preferit?

De fet, m’he trobat problemes per practicar tots els esports. Degut a la meva discapacitat, tots els esports d’equip quedaven descartats. Dins d’aquests jo sóc especialment baix, així que fora de l’escola primària no em vaig poder integrar a cap equip.

Què significa l’esport per a tu?

Des de sempre he sigut un gran aficionat de l’esport, per mi és poder fer el que m’agrada. M’aporta benestar i això es trasllada a la resta de facetes de la meva vida. També ha sigut una gran manera de marcar-me objectius i d’anar-los superant mica en mica. Finalment, l’esport ha sigut una gran oportunitat de compartir amb molta gent una passió comuna.

Fora de l’esport, qui és Joan Pahisa, quines altres passions tens?

En paral·lel a l’esport, la meva passió principal és l’escriptura. Des de fa tres anys que estic fent cursos d’escriptura, de relats curts i de novel·la, m’agradaria acabar sent escriptor. A nés, soc informàtic. Ara estic fent un doctorat en informàtica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballo en un projecte per millorar la comunicació de persones que tenen molts problemes a la parla. M’agrada ajudar a les persones. Esporàdicament també faig xerrades a escoles, instituts i altres centres sobre la meva experiència de vida, tant personal com esportiva, entre moltes altres coses. Sóc inquiet i m’agrada experimentar en diferents camps.

Rodatge Glance UpD’on va sorgir la idea de fer aquest documental?

A partir de la campanya que vaig fer per poder anar als Jocs, Enric Ribes i Oriol Martínez, dos joves directors de cine van contactar amb mi i em va entusiasmar la idea. Juntament amb Oriol Gispert, de la productora La Lupa Produccions, ens vam posar a treballar-hi. Em van gravar els mesos previs als Jocs i també em van seguir durant la competició . La idea és fer un documental sobre com es veu la vida des d’un metre d’alçada. En aquests moments estem fent una campanya de micromecenatge a Verkami per acabar la producció. Per saber-ne més o col·laborar, podeu entrar a http://vkm.is/glanceup

Quin és l’objectiu del documental?

Un dels objectius és que serveixi per sensibilitzar i per normalitzar la situació de la gent de talla baixa dins la societat. Aquest documental pretén mostrar la nostra realitat tal com és per contribuir al procés de normalització. En aquest sentit, el documental vol ser la primera pedra per a la creació d’una associació que promogui l’esport per a gent baixa. Finalment, es vol difondre una història positiva que ens mostra que el més important és lluitar pel que volem sense que importin les dificultats. En definitiva, esperem que serveixi per ajudar i inspirar a altres persones a tirar endavant.

Aquest post te 0 Comentaris

Deixa un comentari