Les nostres jugadores de la NFL particulars

Un esport de contacte practicat pel sexe femení? Doncs sí! Cada vegada hi ha més noies que deixen enrere el tòpic que el futbol americà és un esport d’homes i s’hi acaben enganxant.

Ada Quintana n’és un clar exemple. Llicenciada en CAFE, va començar a jugar fa només tres anys i ja ha guanyat dues Copes Catalanes, dues Lligues Nacionals i tres Copes Nacionals (sent MVP a la darrera edició d’aquesta) amb el seu equip, les Barberà Rookies.

Ada Quintana en un partit d'aquesta temporada

Ada Quintana en un partit d’aquesta temporada

Tot i que va néixer a Barcelona, viu a Madrid, on també fa de preparadora física de l’equip nacional i porta la seva pròpia empresa d’entrenament personal. Allà s’entrena amb l’equip júnior masculí dels Osos de Rivas, amb qui, malgrat els prejudicis que tenen alguns que les dones practiquin aquest tipus d’esport, mai ha tingut cap problema pel fet de ser una noia.

La linebacker dels Rookies assegura que, tot i que ho pot semblar, el futbol americà “tampoc és tan dur”. Això sí, el físic és la part més important: “Una persona que estigui molt bé físicament pot entrar en bones condicions a entrenar. Una persona que simplement és valenta es ficarà, però s’acabarà lesionant. S’ha de tenir molt bon físic, perquè vas a colpejar-te amb algú i la més forta és la que guanya”.

  • Un ídol esportiu?

 El meu xicot, Sebas Serrano, que ha sigut un gran jugador, ha jugat a nivell internacional, als Estats Units i a Alemanya. No és una persona molt alta, però era molt dur i molt tècnic. També em fixo en Ray Lewis, el linebacker per excel·lència.

El partit contra Suècia va ser un dels seus millors moments

El partit contra Suècia va ser un dels seus millors moments

  • Si no fessis futbol americà, quin esport t’agradaria practicar?

El que fos. El voleibol sempre m’ha agradat molt i també he fet triatló. Però crec que si deixés el futbol americà em dedicaria només a fer ioga i a córrer.

  • El millor moment de la teva carrera esportiva?

Quan vam jugar contra Suècia, que havien sigut quartes del món, i vam fer un gran paper. Va ser un partit a Terrassa amb moltíssim públic i en un camp espectacular. Veure’m per primera vegada als 32 anys amb la vestimenta d’Espanya i escoltant l’himne, amb totes les companyes i contra una potència com Suècia va ser molt emocionant.

  • I el pitjor?

Per ara cap.

  • El teu objectiu en el món del futbol americà?

Guanyar la lliga que estem jugant ara i participar al Mundial d’aquest estiu.

El seu objectiu és guanyar una nova Lliga amb les Barberà Rookies

El seu objectiu és guanyar una nova Lliga amb les Barberà Rookies

  • Tens alguna mania o superstició abans de competir?

No. Va haver-hi una època que tenia una medalla o havia d’entrar amb un peu, però després vaig decidir que era millor oblidar-se d’aquestes coses perquè acabes depenent d’elles. Ara, quan me’n recordo, entro amb el peu esquerre.

  • Qui és el teu major suport?

El meu xicot, Sebas Serrano.

  • Un consell per a futures jugadores de futbol americà?

Que ho provin, que no tinguin por, que els entrenadors i les companyes les ajudaran, que sempre és molt progressiu i que el contacte no les tiri enrere perquè s’adonaran que comencen sense contacte i d’una forma molt fàcil. Sense adonar-se’n, el bon ambient que hi ha en tots els equips entre les noies i els entrenadors farà que s’enganxin. Als Barberà Rookies moltes noies que ho han provat al final han quedat molt enganxades.

Aquest post te 0 Comentaris

Deixa un comentari