Minu Rovirosa: “L’esport et dóna energia per fer coses i això també et fa ser més optimista”

12 maratons en un any, una per cada mes. Aquest és el repte que va aconseguir durant el 2012 en Minu Rovirosa, que s’entrena a UFEC Sabadell i que pateix esclerosi múltiple – una malaltia neurodegenerativa-, una malaltia que li van detectar als 30 anys (ara en té 46). “Portava un any amb molts malestars, anava empitjorant i no sabia perquè, finalment, a través d’una ressonància magnètica, em van diagnosticar la malaltia”, recorda en Minu.

En Minu Rovirosa corrent la Marató de Los Monegros

Com et va canviar la vida després del diagnòstic?

Al principi canvia molt, perquè és un ensurt important i t’imagines el pitjor. Vaig estar quatre dies hospitalitzat, vaig haver de deixar de treballar, però m’he anat recuperant molt ràpid.

Actualment quina és la teva situació amb la malaltia?

Em trobo molt bé, fins el punt que hi ha dies que ni me’n recordo que la tinc. Abans això era impossible perquè només llevar-me al matí ja veia que alguna cosa fallava.

El 2012 vas completar el repte de fer 12 maratons en 12 mesos. Com va sorgir aquesta idea?

Va ser un repte que va sortir entre casualitat i repte personal amb un company amb qui vaig molts caps de setmana a entrenar. En principi era una mica agosarat, havia fet algunes maratons abans, però tan seguides no. Vam començar a buscar llocs per tot arreu d’Espanya que se’n fessin, una per cada mes, ho vam trobar i vam acabar a Lanzarote al desembre.

Aquesta última marató a Lanzarote, tot i que va ser molt dura, la recorda molt especialment, envoltat de la seva família i amics. “Als últims 100 metres, que a més els vaig córrer amb el meu fill i una neboda, no volia que s’acabés, era ja el final d’aquesta història”, comenta Rovirosa. Un altre dels moments més durs va ser la marató d’Empúries. “Vaig córrer a Madrid un diumenge i el següent a la marató d’Empúries, i dues en set dies va ser bastant dur”. Tot i estar inscrit a la marató de Barcelona del març, no va poder córrer per un problema personal i la va recuperar a l’abril.   

En Minu Rovirosa després de finalitzar la Marató de València

L’esport t’ha ajudat a superar la malaltia?

És un cúmul de coses: de bona sort, dels medicaments, etc. Però hi ha una petita part que potser si que la reflecteixo en l’optimisme i en l’esport, les dues coses ajuden. L’esport et dóna energia per fer coses i això també et fa ser més optimista. En totes les malalties, no només en aquesta, el tenir un caràcter positiu ajuda a que tot vagi més bé.

Aconsellaries a la gent que pateix esclerosi múltiple a fer esport?

Això que he fet jo, no. No crec que sigui l’objectiu de ningú fer 12 maratons, però fer esport dins uns nivells, sí. T’ho passes bé, sobretot en esports amb gent, i gaudeixis fent les coses.

Abans que li diagnostiquessin esclerosi múltiple, en Minu ja feia esport, jugava a futbol i a frontó, però, degut a la malaltia, es va adonar que li costava més i ho va haver de deixar. Aleshores, “l’esport va quedar en un quart o cinquè terme, no era el més important”. Poc a poc es va anar recuperant i va començar a córrer. “Vaig començar com a refugi, per poder fer alguna cosa”, ens explica. Un dia, va anar amb el seu cunyat a una marató a Sant Sebastià, li va agradar l’ambient, i des d’aleshores ha fet curses de 10 km, mitges maratons i maratons. Però això no acaba aquí…

Et planteges algun altre repte de cara al 2013?

Al gener ja he fet la marató de Tarragona. Ara estic anant bastant al gimnàs a fer espíning i la meva intenció es fer algun triatló. També vull continuar fent maratons i si algun dia fos capaç, fer algun Iron.

Aprofitant el repte de les 12 maratons, en Minu també ha volgut recaptar fons per a la Fundació d’Esclerosi Múltiple, de la qual és soci. A través de familiars, amics i mitjans de comunicació aquesta iniciativa s’ha divulgat molt i ja s’han superat els 1.500 euros que es destinaran a la investigació. Es poden fer donatius a www.elmeugradesorra.org/domingorovirosa1

Aquest post te 1 Comentari

  1. Raquel Benavides Gómez ha dit:

    Sempre ENDAVANT!!
    Minu, gràcies per compartir les teves experiències, encoratjar-nos per seguir mirant el present amb un somriure i el futur amb un esperit de superació

Deixa un comentari