Berta Busquets: “Xile és l’equip que més se’ns va travessar i amb el que més vam patir

De família molt arrelada a l’hoquei patins (el seu pare i el seu germà també hi jugaven), de petita Berta Busquets pràcticament vivia al pavelló de Palau-solità i Plegamans, la seva localitat natal. A la mínima que va poder ja es va calçar uns patins i des dels tres anys que juga a l’equip d’hoquei patins del seu poble, l’HC Palau de Plegamans. Ara, amb 22 anys, acaba d’aconseguir el seu segon títol Mundial amb la Selecció Espanyola als World Roller Games, disputats a la localitat xinesa de Nanjing.

Amb només 22 anys i ja pots presumir de tenir al teu palmarès dos Mundials d’hoquei patins. Havies somiat mai amb això?

Quan jugues a hoquei al que més aspires és a anar amb la selecció, i quan estàs dins, a guanyar amb la selecció. Suposo que si que ho havia somiat, però fer-ho realitat és deu vegades millor, i més si ho aconsegueixes dos cops.

Berta Busquets 8La final davant Argentina no va ser fàcil, decidint-se a la pròrroga. Què se’t va passar pel cap quan l’àrbitre va xiular el final del partit?

Argentina té un gran equip; té jugadores molt bones, amb molta qualitat. És el segon cop que guanyem in extremis en una pròrroga. Quan vaig veure que s’acabava el temps i que érem campiones del món va saltar l’eufòria.

Tot i començar el Mundial golejant els vostres rivals en la primera fase, no ha estat una competició fàcil. Quin ha estat el rival més dur?

L’equip més bo amb el que hem jugat era Argentina, però les semifinals contra Xile ens van costar molt. Xile se’ns va travessar, es van tancar molt, no hi havia manera d’entrar; finalment vam aconseguir empatar quan només quedaven deu minuts del temps reglamentari i les vam guanyar als penals. Argentina també ens va costar molt, però potser Xile és l’equip que més se’ns va travessar i amb el que més vam patir.

Xile va ser el rival que més us va sorprendre?

No és que ens sorprengués, perquè ja esperàvem que jugués tancat.  Elles van fer un gol a la primera part i llavors van ser molt conservadores, van defensar molt i molt bé, i nosaltres no acabàvem de trencar, no estàvem fines davant de porteria. Va ser un partit que vam haver de treballar molt per tirar-ho endavant.

Set de les deu components de la Selecció Espanyola sou catalanes, i en la resta de seleccions també hi ha una àmplia representació catalana. Què té l’hoquei patins català?

Per sort o per desgràcia l’hoquei patins està molt concentrat a Catalunya. Al final tot són estadístiques; si aquí hi ha molta més gent que juga a hoquei sempre surt més gent bona aquí que a altres llocs. Hem de mirar també de fomentar l’hoquei en altres parts de l’estat, com Madrid, Galícia o Astúries, que ja comencen a tenir més equips. Catalunya aporta molta gent a la selecció, no perquè en altres llocs no s’hi jugui, sinó perquè aquí es treballa molt i es fomenta molt; però s’ha d’intentar fomentar a tot arreu.

Aquesta ha estat la primera edició dels World Roller Games, que han acollit tots els Mundials de totes les disciplines del patinatge a la vegada. Has pogut veure més de la competició? Què t’ha semblat?

La veritat és que no hem vist gaire més; la setmana que vam estar nosaltres no era la setmana forta, hi havia menys competició. L’organització molt diferent al que s’hauria fet aquí, suposo que també perquè Xina és molt diferent a Catalunya. No estava malament, els pavellons eren molt grans, estaven molt equipats, però potser hi havia poca promoció. El fet que a Xina no s’hagi jugat mai a hoquei es notava, als nostres partits per exemple no hi havia ningú. Potser anaven a veure altres disciplines, però en el cas de l’hoquei no hi havia molta expectació.

Berta Busquets 9I la propera edició se celebrarà a Barcelona, el 2019. Què aportarà al patinatge català acollir una competició d’aquesta envergadura?

Jo crec que el patinatge català és bastant potent a nivell mundial, ja no només parlant d’hoquei. De fet la Federació Espanyola ha aportat almenys un representant en cada modalitat a aquests World Roller Games. Organitzar l’edició de 2019 a Barcelona animarà a la resta de seleccions a seguir creixent, perquè segur que hi haurà molta expectació. A nivell de l’esport de casa nostra també ajudarà a que es fomentin més totes les disciplines del patinatge i això ens farà créixer.

Ara ja toca pensar en la nova temporada amb el teu club, el HC Palau de Plegamans. Quins són els objectius d’aquesta temporada?

Jo encara no he anat a entrenar amb el Palau, tenim una setmana de vacances, o sigui que encara no hem parlat gaire de com enfocarem la temporada. El meu objectiu és estar a dalt; no tant el fet de guanyar un títol, sinó optar a ell; competir per tots els títols en joc i arribar al final de cada competició amb probabilitats de guanyar.

I més a llarg termini, quins objectius et marques?

A mi m’agrada molt l’hoquei i la competició, llavors a curt termini no em plantejo deixar-ho, però a llarg termini suposo que algun dia evidentment ho deixaré. De moment vull seguir jugant, vull seguir competint, i guanyar tot el que pugui, no pel fet de guanyar, sinó perquè m’agrada competir.

Com et vas iniciar en l’hoquei patins?

Vaig començar a jugar al HC Palau de Plegamans, el club del meu poble ara fa 19 anys, quan en tenia tres. El meu pare havia jugat tota la vida a hoquei patins i era entrenador, i el meu germà gran també jugava, així que jo pràcticament vivia al pavelló i a la mínima que vaig poder ja em vaig provar uns patins; des de llavors que jugo al club del meu poble. Ara fa quatre anys vaig entrar a formar part de la Selecció Espanyola i he pogut guanyar dos Mundials i viure tot això.

Qui és el teu referent?

Mai he tingut ningú molt definit; hi ha hagut jugadors que m’han agradat molt, però mai he tingut un referent molt fixe. Sergi Panadero sempre m’ha agradat molt, me l’he mirat molt com jugava, o Carla Giudici pel seu significat en l’esport femení i per com jugava també és un referent, però no he tingut mai algú molt fixe de dir ‘vull ser com aquest’. De cadascú agafes el que t’agrada i intentes plasmar-ho al teu joc o a la teva manera de fer.

Entrevista al Mundo Deportivo