Antoni Mesas: “L’ECTA neix amb l’objectiu de fomentar la base del tir amb arc entre els joves de 7 a 18 anys”

Antoni Mesas va agafar fa pocs dies la presidència de la Federació Catalana de Tir amb Arc, una federació que es troba en continu creixement; amb més de 2.700 llicències, la tendència és a l’alça. A més, l’Escola Catalana de Tir amb Arc, amb un total de 102 nens i nenes i amb vuit seus repartides per tot el territori català, els hi està donant molts èxits. De tot això, així com dels propers projectes de la Federació Catalana ens parla el seu president, Antoni Mesas.

Ara ens trobem a final de temporades de competició esportiva i també al final de curs de l’Escola Catalana de Tir amb Arc (ECTA), un dels grans projectes de la vostra federació. Com va néixer aquesta escola?

El projecte de l’escola neix amb un objectiu, el de fomentar la base del tir amb arc entre els joves de 7 a 18 anys arreu del territori de Catalunya. És un programa que contribueix a la formació tècnica, personal i cívica de tots aquests nens i nenes.

Amb quantes escoles i quants nens i nenes compteu actualment?

A dia d’avui tenim vuit escoles per tot el territori català. Tenim seus al Bages, al Berguedà, a l’Empordà, a Lleida, al Penedès, a Tarragona, i al Vallés Occidental en tenim dues: a Cerdanyola i a Rubí. Ara estem en procés de poder obrir ja de cara al proper curs una altra a Montcada i Reixach, i en alguna altra ciutat que també tenen interès. Actualment en tenim un total de 102 nens i nenes entre totes les escoles, amb un director en cadascuna d’elles i un total de deu instructors per a totes les escoles.

Quina és la formació que reben en aquestes escoles?

L’Escola Catalana ofereix una formació inclusiva, reglada i professional, a la vegada que divertida i segura, amb una metodologia única d’ensenyament a tota Catalunya d’aprenentatge progressiu i estructurat en els diferents nivells de formació.

Es pot inscriure qualsevol nen o nena o són joves que tenen ja experiència en el món del tir amb arc?

L’Escola Catalana està oberta a tots els nens i nenes a partir de 7 i fins els 18 anys. En alguns casos són persones que no han tingut mai contacte amb el tir amb arc, però tenen un interès i veuen que la millor manera de començar a introduir-se en aquest món és a través de l’escola de manera extraescolar. D’altres ja pertanyen a diferents clubs, que són els que donen cobertura a les diferents seus de les escoles, i volen aprofundir més en la seva formació com a esportista d’una manera més reglada.

Fa unes setmanes es va celebrar el Campionat de Catalunya cadet i menors de 14 anys. Quina valoració en feu?

La valoració que fem és molt positiva. Veure una línia de tir amb una cinquantena de nens i nenes que han arribat a aquest campionat amb l’esforç que això suposa és una cosa d’admirar. També la implicació dels pares i mares, dels clubs i dels entrenadors i entrenadores. Això ens fa creure que anem pel bon camí.

Com veu el futur del tir amb arc català? Creu que podria tornar a haver representació catalana en uns Jocs Olímpics propers?

El futur el veig en constant creixement. Arribar a uns Jocs Olímpics? Això no és feina fàcil. Fa pocs dies vam incorporar un director esportiu que una de les seves tasques serà consolidar els programes de tecnificació, que, juntament amb els tècnics i clubs, podem fer en un futur i aspirar a estar entre els millors.

_DSC1825Fa poc Sergi Cebrián es va proclamar subcampió d’Europa de tir amb arc en sala en la modalitat d’arc recorbat. En quina situació es troba actualment el tir amb arc català a nivell internacional?

Penso que podem estar satisfets. El 2016, al Campionat d’Europa de 3D que es va celebrar a Eslovènia vam comptar amb la participació de quatre esportistes catalans. Un d’ells, David Garcia, va aconseguir la medalla d’or de la competició individual i la medalla de plata per equips. En tir de camp vam portar tres participants catalans a l’Europeu que es va celebrar a Irlanda, on una altra vegada David Garcia va aconseguir la medalla de plata. En tir de sala van participar dos esportistes catalans al Torneig Internacional de Minsk; i en aire lliure vam tenir també representació a l’European Outdoor Archery Championship a Nottingham i a l’Archery World Cup a Turquia. Per tant, podem estar satisfets de la nostra participació internacional.

Quines són les diferents modalitats del tir amb arc que es poden trobar dins la vostra federació?

Tenim l’aire lliure, que és el que veiem als Jocs Olímpics, és un camp completament pla amb unes dianes a diferents distàncies; el tir de sala, que es fa en pavellons tancats durant la temporada d’hivern i les distàncies són de 18 metres; el tir de camp, que es el recorregut pel bosc amb 24 punts de tir i 12 distàncies desconegudes, l’arquer arriba al punt de tir i ha de calcular aquestes distàncies i tirar; i el tir de bosc 3D, que és amb dianes monomètriques i també és un recorregut que es fa pel bosc, anant als diferents punts de tir i tirant a les dianes.  Per últim, recentment hem incorporat a la nostra federació el kyudo, que és totalment diferent al que seria la vessant esportiva, comporta una vessant més filosòfica.

Amb quants federats i clubs compteu aproximadament?

A dia d’avui tenim 68 clubs actius i un total de 2.707 llicències, però la tendència és a l’alça. El 2016 el vam tancar amb 2.749 llicències, ara mateix estem a 42 llicències d’igualar el que es va fer l’any passat i encara queda molt perquè acabi el 2017; per tant, estem segurs que superarem la xifra del 2016. A aquestes llicències se li han d’afegir les 79 de tècnic, 24 de jutge i 32 de cursetista. Tot això suma un total de 2.852 llicències a dia d’avui, i la previsió és de créixer; cada any anem creixent.

Quins són els reptes més immediats de la Federació Catalana de Tir amb arc?

Els reptes que tenim és la consolidació d’aquest projecte ECTA (Escola Catalana de Tir amb Arc): poder obrir noves delegacions i formar joves arquers i arqueres que al cap del temps puguin arribar a ser bons competidors, ben formats tècnicament i amb uns bons valors esportius. Així mateix, volem reprendre un programa de formació de nous tècnics i de formació continuada als nostres esportistes en les diferents modalitats. Per últim, seguir amb la tecnificació dels joves arquers i arqueres perquè el dia de demà es converteixin en esportistes competitius dins d’aquesta federació.

Entrevista al Mundo Deportivo